CBD & CBG

Per què és un cannabinoide tan desconegut?

Generalment, el CBG apareix en concentracions molt baixes a la gran majoria de les flors de cannabis que ja estan madures. Mentre que el CBDa i el THCa es troben en quantitats tan altes com un 20% de la composició de la flor en pes, en les flors de cannabis ben madures el CBG és pràcticament inexistent. En les flors collides una mica abans del què normalment ens agradaria, pot haver-hi entre un 1% i un 5% de CBG. Això vol dir que els cultivadors necessiten 20 vegades més biomassa, collida de plantes prematures, per a obtenir la mateixa quantitat de CBG que una collita típica de CBDa o THCa.

La collita prematura de les plantes i les flors dona lloc a un producció més gran de CBG, però no molt més. Això posa els cultivadors en un dilema perquè una collita avançada per tal de justificar l’extracció d’una quantitat moderada de CBG, sacrifica altres compostos potencials. Amb la gran demanda de CBD i THC, la majoria dels cultivadors no estan disposats a collir les seves plantes abans i renunciar a altres cannabinoides per poder tenir CBG.

Tot i així, els esforços de la selecció de bancs de llavors com Seedstockers han donat com a resultat flors de cannabis que posen fre a la síntesis de cannabinoides al moment que s’arriba al CBG, cosa que permet collir volums relativament enormes de CBG de plantes ben madures que donen una producció fantàstica. Molt sovint aquestes plantes encara no es troben als catàlegs de llavors, però van molt buscades i s’estan cultivant activament a una escala relativament gran degut a què els concentrats, aïllats i destil·lats de CBG s’han tornat cada cop més interessants per a la investigació mèdica. A més a més, degut a l’escassetat del compost en grans quantitats com a concentració d’alta puresa, és particularment rentable per aquells cultivadors a gran escala que busquen un mitjà legal de producció.

Tot i què els estudis sobre els seus beneficis encara son bastant limitats, les troballes actuals apunten al CBG com a proper gran protagonista dels tractaments amb cannabis. No obstant, els investigadors encara han de determinar la seva seguretat i els seus possibles efectes secundaris a llarg termini, així com el risc d’interacció amb altres possibles medicaments. En gran part, això es deu a l’escassetat de producte destinat a la investigació.

Què és el CBG?

CBG son les sigles de cannabigerol, un dels més de 120 cannabinoides que es troben al cannabis. Es va aïllar per primera vegada al 1964, quan el químic israelià Raphael Mechoulam va descobrir l’anella perduda que explicava la biosíntesi dels cannabinoides: l’àcid cannabigeròlic (CBGA), el precursor químic de tots els cannabinoides coneguts.

Es coneix com a “la mare de tots els cannabinoides” perquè a mesura que la planta del cannabis madura, els enzims converteixen el CBG en els tres cannabinoides àcids primaris: l’àcid tetrahidrocannabinòlic (THCA), l’àcid cannabidiòlic (CBDA) i l’àcid cannabicromènic (CBCA)

Degut a què el CBG passa a ser tots aquests altres cannabinoides àcids, les plantes que estan completament madures només contenen baixes concentracions de CBG. El CBG comença com a CBGA i, a través de la descarboxilació, el CBGA perd el seu grup àcid i es converteix en CBG abans de ser sintetitzat posteriorment en THCa, CBDa, CBCa o altres cannabinoides com el THCVa.

Les investigacions suggereixen que el CBG té una afinitat parcial pels receptors CB1 i CB2. El THC també provoca els seus efectes psicoactius a través de les interaccions que es produeixen amb aquests receptors; però s’ha observat que el CBG actua com a amortidor d’aquesta psicoactivitat i pot, fins i tot, alleugerar les sensacions d’ansietat o paranoia que a vegades acompanyen el consum d’alts nivells de THC.

El CBG també pot estimular altres receptors a través d’altres vies. Per exemple, s’ha demostrat que té una gran capacitat per augmentar l’anandamida, coneguda de forma comuna com la “molècula de la felicitat”, un cannabinoide endogen que ajuda a regular una amplia gamma de funcions corporals com la gana, la son, l’estat d’ànim o el sistema immunitari.

La investigació sobre el CBG encara es troba en una fase preclínica, però els estudis disponibles suggereixen que, des del punt de vista terapèutic, és molt prometedor. Les seves propietats analgèsiques poden superar les del THC, sense l’efecte psicoactiu que aquest últim comporta; i també hi ha proves que suggereixen que el CBG pot oferir qualitats anticancerígenes, antidepressives i antibacterianes.

Tal i com ja ho hem esmentat, els neurocientífics i els experts en cannabis han introduït un concepte on tots els canabinoides treballen de forma sinèrgica per a amplificar els beneficis de cada un d’ells i així reduir els possibles efectes secundaris no desitjats. El millor exemple de “l’efecte seguici” és la relació entre CBD i THC.
El CBD pot reduir la psicoactivitat del THC, cosa que es tradueix en un viatge menys potent i en un risc més baix de patit ansietat o paranoia. Per la seva part, el THC pot potenciar les propietats antiinflamatòries i analgèsiques del CBD, a més a més d’afegir els seus propis efectes positius.

Pel què fa al CBD i el CBG, també es poden amplificar les seves propietats analgèsiques, antiinflamatòries i neuroprotectores individuals. Tot i així, en alguns casos com en situacions de vòmits i basques, s’equilibren mútuament. També s’ha de tenir en compte que les plantes de cannabis posseeixen, a més a més de cannabinoides, terpens. Els terpens són molècules aromàtiques que proporcionen les fragàncies i gustos distintius del cannabis. Aquestes molècules poden modular l’acció dels cannabinoides, afegint el seu caràcter al perfil de l’efecte.

A Europa no existeix una llei supranacional que reguli la producció o el consum de CBD o CBG. Per això les dues substàncies estan subjectes a la interpretació dels convenis internacionals i a la legislació interna de cada país. Per exemple, al ser una substància no controlada, el cannabis amb CBD és legal a Espanya sempre que no contingui més del 0,2% de THC, el nivell permès d’aquesta substància en els cultius de cànem industrial. Tot i què aquest percentatge s’eleva a un llindar d’entre el 0,6% i l’1% de THC en altres països com Suïssa i Itàlia.

De fet, el Parlament Europeu s’ha pronunciat a favor d’augmentar el nivell de THC permès pel cànem. Això evitaria molts problemes als cultivadors que per raons ambientals o genètiques veuen augmentar accidentalment els nivells de THC de les seves plantacions fent que acabin convertint-se en il·legals.