USA Genetics

Girl Scout Cookies Auto

Què entenem per genètiques USA?

Conèixer l'origen de moltes varietats modernes és una feina complicada ja que sovint són híbrids d'híbrids d'altres híbrids. Però els blocs de construcció clau de les genètiques més demanades són relativament pocs projectes de breeding i varietats autòctones molt importants que has de conèixer per entendre la gènesi de les varietats modernes que estan conquerint el mercat.

Una mica d’història sobre els híbrids USA

Tot i que a la dècada de 1960 el prohibicionisme s'aplicava amb mà de ferro, el consum de cànnabis entre els joves americans es va disparar degut a la cultura hippie, que va prendre el cànnabis (i altres substàncies psicodèliques) com un pilar fonamental d'aquest moviment. No només el feien servir per difondre el seu missatge, sinó també com una forma de rebel·lió contra el sistema.

En aquells anys el cànnabis provenia principalment de Mèxic, i més tard de Colòmbia, de manera que tot i els esforços de la DEA, les varietats autòctones (com Acapulco Gold o Santa Marta Gold), es van fer molt populars. El terme “autòcton” s'utilitza per descriure qualsevol varietat genèticament diferent que sigui autòctona d'una regió geogràfica específica, on s'hagi adaptat, durant un llarg període de temps i aïllament, al clima de la zona i a les tècniques de cultiu tradicionals. Durant aquests anys molts cannabicultors van tenir la sort d'experimentar amb el gran potencial d'aquestes genètiques pures a nivell d'aroma, gust i potència.

No obstant això, les flors sense llavor encara no havien arribat al mercat així que alguns consumidors van començar a cultivar les llavors de maria d'aquelles satives que arribaven dels seus països veïns i que oferien un efecte creatiu i vigorós, perfecte per donar ales a la producció artística i a l'espiritualitat.

Califòrnia, bressol del moviment hippie, es va convertir també en el lloc triat per cultivar cànnabis, sobretot en aquelles zones on el clima era més càlid i l'estiu era més llarg. Aquesta primera generació de cultivadors de cànnabis van fugir de les ciutats a la recerca d'una existència més tranquil·la i pacífica a la natura.

En granges improvisades, van cultivar parcel·les disperses de cànnabis pel seu propi consum o per a intercanviar i compartir amb els veïns. També van començar a dur a terme encreuaments entre diferents varietats amb l'objectiu d'unir les qualitats que més valoraven.

Els primers híbrids

Naixien així els primers híbrids de cànnabis de la mà de breeders novells que van veure les possibilitats d'aquesta planta. Les varietats del nord de Mèxic o Jamaica acabaven la floració més ràpid, però tenien una potència moderada. Els breeders van creuar aquestes varietats amb varietats panamenyes i colombianes que eren de per si més potents i de floració més llarga i, després, van creuar selectivament els híbrids per crear les famoses satives d'exterior de la dècada de 1970.

No obstant això, els cultivadors californians es van topar amb un problema: per molt que durant els mesos d'estiu brillés el sol a la costa oest, aquelles satives acostumades a la calor dels climes tropicals, trigaven massa a madurar i la majoria no estaven llestes fins al novembre o desembre. Doncs massa tard pel clima californià.

Per sort per a aquests cultivadors, la forta migració del moviment hippie a través del món a partir de la dècada del 1970 va fer que genètiques procedents de diferents punts del món, i latituds, arribessin fins a zones molt allunyades del seu lloc d'origen.

Aquest flux migratori va ser anomenat hippy trail (camí hippie) o hashish trail (camí del haixix) i començava a Europa. Des del vell continent continuava cap a l'Afganistan i el Pakistan fins a arribar a l'Índia, el Nepal o Tailàndia. I els que tornaven d'aquest i altres viatges portaven amb ells llavors de varietats exòtiques que havien recollit en aquests llocs.

Així va ser com les varietats sativa afganeses i pakistaneses de curta floració van arribar entre nosaltres i van canviar completament les normes del joc.

Gelato #41 Fem

El naixement de la saga Skunk

Els diferents cannabicultors, principalment al nord de Califòrnia, es van adonar que la major part de les varietats índica, especialment les afganeses, funcionaven molt bé gràcies a la seva estructura robusta i la seva mida petita. El seu principal avantatge era la seva ràpida floració, cosa que permetia dur a terme una collita més d’hora i lliurar-se de les fortes pluges i les baixes temperatures de la tardor.

L'únic inconvenient era l'efecte sedant i narcòtic propi de les índiques, tan allunyat de l'efecte creatiu i vigorós que ells buscaven. Van entendre, però, les possibilitats d'aquestes noves varietats i van començar a creuar-les amb les satives que ja coneixien. El seu objectiu era aconseguir noves varietats amb el període de maduració de les índiques però l'efecte vigorós i creatiu de les satives.

En aquesta època, van començar a aparèixer els primers híbrids, com la mítica Skunk #1 (encreuament d'Acapulco Gold x Colombian Gold x Afghani Indica) creada pel famosíssim Sam 'The Skunkman'. Es van dur a terme nombrosos intercanvis de llavors i de clons i així van néixer varietats de cànnabis com Green Crack, Sweet Skunk o California Orange Skunk.

Skunk constitueix un híbrid històric que va suposar una revolució, ja què unia el millor dels dos mons i, sobretot, perquè era estable. La seva alçada controlada, la seva potència i el fet que madurés d'hora van ser una combinació que va conquistar els cannabicultors. Una varietat poderosa que ha fet que hagi estat utilitzada per crear molts dels híbrids que trobem avui dia al mercat.

Altres híbrids californians de la vella escola

Tot i que l'arribada de les índiques va suposar una revolució per a molts, també hi va haver qui es va mantenir fidel a les satives de Mèxic i Colòmbia, cultivant en hivernacles i seleccionant aquelles que maduraven abans.

Aquest va ser el cas dels misteriosos Haze Brothers, amics d’en Sam “The Skunkman” i creadors del seu primer híbrid creuant una autòctona sativa mexicana i una colombiana, que al seu torn van ser creuades amb una varietat del sud de l'Índia i finalment amb un mascle autòcton procedent de Tailàndia. El seu híbrid més famós és segurament Purple Haze o potser Original Haze, una nissaga que ha estat l'origen de genètiques llegendàries com Super Silver Haze o Jack Herer.

Tampoc podem oblidar la Northern Lights que va ser creada a Califòrnia tot i que perfeccionada als Països Baixos. El breeder neerlandès Nevil Schoenmaker la va importar des de l'altre costat de l'Atlàntic, aportant a la festa notes de sabor afruitat i una pujada cerebral vertiginosa.

Northern Lights també va canviar les normes del joc, sobretot a l'ésser una varietat que era increïblement fàcil de cultivar en interior o exterior i en una àmplia varietat de climes. Això va animar a una gran quantitat de cultivadors aficionats a provar sort amb ella.

Purple Punch Fem

Do Si Dos Fem

L’evolució en el segle XXI

Avui dia, després de la legalització del cànnabis medicinal i, més recentment, del mercat recreatiu a setze estats dels Estats Units (sent Califòrnia i Colorado els estats pioners en la seva aprovació) s'ha facilitat enormement el lliure intercanvi de genètiques entre els diferents breeders nordamericans.

La conseqüència final ha estat l'aparició d'una quantitat gairebé infinita d'híbrids que a Seedstockers hem seleccionat i agrupat en el nostre apartat de 'Genètiques USA'. De tots ells, els més recents i coneguts, a més de Girl Scout Cookies, són Do-Si-Dos, Cookies, Sherbet, Gelato, Wedding Cake i Runtz, encara que en podríem citar molts més.

El coneixement de la història del cànnabis és fonamental per predir el futur d'aquesta planta. Comprendre els orígens dels híbrids moderns també pot ajudar els cultivadors a utilitzar els seus recursos de la manera més eficaç possible, guiant-los en l'elaboració d'un menú de varietats divers i en l'elecció de pràctiques culturals de cultiu específiques.