Cookies

Podem dir que la família Cookies representa un punt d’inflexió en la qualitat de les varietat de maria, que va provocar que els “breeders” s’esforcessin molt més a buscar nous perfils de terpens per a les seves genètiques. Ja no s’hi valia buscar només la planta de cannabis més psicoactiva o productiva (GSC no ho és precisament), sinó que havia de potenciar els sabors fins a l’infinit.

Així, les flors de GSCA produeixen un aroma terrós, però complex; trenca-les i l’olor s’esvairà en una gustosa barreja de baies, encens i la part més ensucrada d’una galeta. El cop d’un fum exhalat pot tenir notes de raïm i un toc a combustible o “gas” al qual convida la casa OG.

Aquest aroma es pot atribuir al complicat perfil de terpens. Amb el parentesc de OG Kush i Durban Poison, GSC mostra una tendència a expressar alts nivells de beta-cariofilè amb una barreja complexa de terpens secundaris, com el limonè, humulè, mircè i linalol, tots treballant junts per crear la característica terrosa i els gustos pastosos i florals pels que les varietats Cookies son conegudes i que concedeixen un ram aromàtic intens que pot recordar als dolços amb nous i amb un toc de cirera fets al forn.

Les gustoses flors de la GSC atresoren seguidors de culte gracies als seus gustos semblants a les galetes acabades de fer, amb notes terroses a nou moscada que es veuen accentuats per una lleugera picor a espècies i a vainilla dolça suau. De les dues plantes parentals que sabem, Durban Poison i OG Kush, hi ha elements que recorden al gust a menta skunk i a la ratlladura de llimona. El parent desconegut “F1” pot ser el responsable del sabor a rebosteria que domina aquest perfil gustatiu.

S’ha dit que el fum de Girl Scout Cookies és com unes postres i encarna de veritat el gust de la OG Kush, amb un toc de caramel barrejat amb una mica de menta, però amb aquell toc cítric distintiu, sense deixar de mantenir el seu fons terrós.

Cultiu d’interior

Sota llums de cultiu, no requereixen de grans coneixements per a explotar la seva millor versió, pel què es molt recomanable per aquells que volen començar en el món de l’autocultiu sense córrer grans riscs.
En les últimes setmanes de floració és possible que les plantes necessitin ajuda externa per a suportar el pes de les flors, com tutors o malles de subjecció. Normalment, les plantes floreixen en unes 9-10 setmanes fins que les flors estan grassonetes i abundants; i el millor per aprofitar la seva morfologia en el cultiu d’interior, és utilitzar diferents tècniques de poda per a optimitzar la seva producció.
De fet, les tècniques de cultiu per a aquesta planta varien segons a qui preguntis, tot i que s’adapten amb felicitat a tots els medis, ja sigui en terra, coco o hidropònic; i se’ls hi pot aplicar tècniques basades en entrenament, lligaments, pinçaments o “Super cropping” sense cap problema.

La producció d’aquesta planta no és molt alta, tot i què en condicions estel·lars és possible que es pugui exprimir una mica més. A l’interior i des de la llavor, el més ideal és fer un cultiu en SCROG, fent que les plantes s’obrin en forma d’arbust, augmentant d’aquesta manera la producció final ja que, com hem dit, aquesta característica no és el seu punt fort.
Girl Scout Cookies produeix un aroma espès fins el final de la floració que pot necessitar mesures addicionals de control d’olors. Alguns cultivadors han hagut de duplicar els seus filtres de carbó activat per lidiar amb aquesta característica. Quan es cultiva en interior, el temps de floració de la GSC és d’aproximadament 62 a 71 dies després de canviar el fotoperíode.

Cultiu d’exterior

Les varietats de la família Cookies creixen bé en climes assolellats i agradables, a una humitat que no pugi del 60% i amb una temperatura al voltant del 25ºC. La seva base genètica OG Kusch contribueix a una fase de floració ràpida i productiva.
Així, a l’exterior, prefereixen els climes càlids com el Mediterrani. Si vius en regions més fredes, aconseguiràs millor resultats si la cultives en un hivernacle. Prepara una torreta gran amb terra de qualitat(per exemple, amb un substrat amb fibra de coco i humus de cucs) ja que aquesta planta dona millors resultats amb un règim de nutrients mig-alt.

A l’exterior, els productors hauran d’esperar fins a mitjans d’octubre a l’hemisferi nord (fins a mitjans d’abril a l’hemisferi sud) per a fer la collita, evitant el començament de l’època de les pluges. Independentment del lloc on es cultivi, la planta necessita una exposició total a la llum per poder aconseguir el seu màxim potencial de rendiment.
I en general, és una varietat molt resistent al florit i a les plagues, amb un creixement on la clau és crear un entorn en el què pugui florir sense estrès i amb prou espai per ampliar-se.