La genètica índica o de predominança índica és un grup de varietats que comparteixen les mateixes característiques morfològiques i temps de floració, i els efectes de les quals es centren en el cos a un nivell més físic.
Hi ha 31 productes.
"Indica" és un terme que s'utilitza sovint per descriure les varietats i productes de cànnabis que produeixen forts efectes físics, sedants i relaxants. No obstant això, és important no confiar massa en aquest terme a l'hora de decidir una varietat de marihuana concreta: tot i que tant "índica" com "sativa" s'utilitzen en la cultura popular per descriure els efectes del cànnabis, no són etiquetes definitives, ja que tècnicament fan referencia a l'estructura de determinades plantes més que als seus efectes específics.
De fet, aquests termes són molt més útils per als cultivadors que per als usuaris, ja que s'utilitzen habitualment per descriure la morfologia, les característiques físiques i el cicle de creixement de les plantes de cànnabis.
Quan el botànic suec Carl Linnaeus (el pare de la taxonomia moderna) va publicar per primera vegada a la seva transcendental obra Species Plantarum l'any 1753 el nom científic Cannabis sativa, l'únic tipus de cànnabis que havia vist a Suècia fins aquell moment era una planta més curta i robusta que avui coneixem com a cànem. El nom llatí cannabis deriva del grec (kannabis) i pot haver-se derivat originalment de la llengua escita. El terme sativa simplement vol dir "cultivat" i descriu la planta de cànem comuna que es va conrear àmpliament a Europa en l'època del científic que ens ocupa, Linnaeus.
L'any 1785 el naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck va descriure i anomenar una segona espècie: Cannabis indica, que significa Cànnabis provinent de l'Índia, ja que aquest va ser l'origen de les primeres mostres de la planta que van arribar a Europa (des de tot el subcontinent índic, és a dir, des del sud-est asiàtic fins a l'Índia occidental i Àfrica). Posteriorment, aquesta espècie es va estendre per tot el món, principalment com a font de THC psicoactiu. Lamarck va basar la seva classificació principalment en les diferències morfològiques d'aquesta planta en relació amb la C. sativa de Linnaeus, però també es va adonar que la C. indica era més potent que la seva homòloga sativa.
Per tant, els termes "índica" i "sativa" es van utilitzar inicialment per distingir les varietats de cànnabis segons el seu lloc d'origen, i identificar les plantes pel seu aspecte. Per exemple, les varietats de marihuana de l'Orient Mitjà i Àsia Central tenen fulles grans i amples per capturar la radiació solar més feble de manera més eficient, i les seves flors també són més denses. D'altra banda, les plantes de cànnabis de les regions tropicals presenten fulles més estretes.
El canvi que es va produir al passar de la classificació de Lamarck a la definició popular moderna de plantes de cànnabis índica es va produir el 1974, quan el biòleg nord-americà Richard Evans Schultes va aplicar el terme de Lamarck a les plantes de marihuana de l'Afganistan. Aquestes plantes tenien un aspecte diferent dels exemplars indis de Lamarck, amb una tija més curta i fulles més amples.
Per tant, actualment utilitzem l'"etiqueta índica" per a plantes d'origen afganès que són curtes, amples i denses. No obstant això, a mesura que es realitzen més investigacions sobre el genoma del cànnabis, estem aprenent que no hi ha molta diferència entre els dos tipus de plantes. De fet, després de proves moleculars, els científics han determinat que, en realitat, només hi ha una espècie de cànnabis: Cannabis sativa L., fent que l'índica passi a ser simplement una subespècie; tot i que això és quelcom que encara dona moltes hores i hores de debat.
En termes generals, s'accepta que les varietats índica nadiues es van originar prop d'Àsia Central abans d'estendre's a determinades regions de l'Índia, Nepal, Pakistan, Afganistan, Marroc i Turquia. Aquestes races índica originals (és a dir, varietats de cànnabis autòctones d'una regió específica) són varietats adaptades a la situació local que han millorat mitjançant l'evolució natural per tal de créixer en els seus microclimes específics. Van prosperar principalment a regions que eren a una latitud d’entre 30° i 50°, ja que s'adaptaven a aquelles condicions de creixement locals.
Durant els últims 50 anys, el mestissatge ha dominat el cultiu de cànnabis, eliminant pràcticament la possibilitat de trobar varietats índica o sativa pures. En tot cas, la manera com es classifiquen les plantes en l'actualitat acostuma a significar que són predominantment l'una o l'altra.
Si visites la teva botiga de llavors preferida segurament trobaràs productes etiquetats com a índica, sativa o híbrida. L'addició de varietats híbrides al vocabulari del cànnabis és un senyal que el màrqueting del cànnabis s'està posant al dia amb la realitat, ja que avui dia totes les varietats modernes són, tècnicament, híbrides.
La veritable diferència entre les varietats índica i les sativa rau en les característiques que desenvolupen durant el seu cicle de creixement. Les índica tendeixen a desenvolupar-se com a plantes curtes amb tiges gruixudes, i normalment aconsegueixen una alçada inferior als dos metres. També tendeixen a desenvolupar branques més laterals i un fullatge més dens que les varietats sativa cosa que dona com a resultat unes plantes més amples i compactes.
Les flors de les varietats de cànnabis índica formen grups molt poblats al voltant dels entrenusos de la planta femenina (els entrenusos són els punts de la tija principal i les branques d'on broten els parells de fulles). El fullatge d'aquestes plantes sol ser de color verd fosc, encara que alguns fenotips poden tenir fulles gairebé blaves o verdes/negres, que estan fetes de fulles curtes i amples.
Un altre signe clar que les teves plantes de cànnabis són índica és que les seves branques creixen cap amunt en lloc de cap als costats, per poder fer-se més fortes i així poder suportar el pes de les flors que li surten a les puntes. Si creixessin de costat, quan aquestes flors a l'extrem de les branques es fessin massa pesats es trencarien per la meitat. Això vol dir que aquestes llavors són perfectament adequades per al cultiu d’interior.
La majoria dels esforços realitzats per accelerar les noves generacions d'híbrides tendeixen a centrar-se en la fase de floració, que és quan les flors prenen forma; o en el període vegetatiu anterior, que està marcat pel creixement explosiu d'arrels, tiges i fulles en ventall. Al llarg d'ambdues etapes, les varietats de tendència índica tendeixen a desenvolupar-se més ràpidament que els seus parents amb predomini sativa.
Aquesta tendència es remunta als hàbitats índics autòctons situats a les planes altes d'Àsia Central, on els durs hiverns van seguits d'estius curts. Aquestes condicions afavoreixen cicles de creixement i floració més curts, de manera que les plantes es poden collir abans de l'arribada de la humitat i el fred de la tardor.
Com a resultat, les varietats índica que es van desenvolupar amb èxit es van convertir en plantes cada cop més ràpides, amb temps de floració entre 50 i 70 dies, i normalment sacrificant una part de dimensions i capacitat productiva a canvi.
Les seves flors també solen ser més denses i compactes que les de les varietats sativa. Això es deu al fet que l'espècie Cannabis indica és experta en retenir l'aigua per a la seva supervivència natural, degut els seus orígens geogràfics calorosos i secs.
Les varietats de cànnabis índica sempre han estat conegudes per la seva excel·lent capacitat de producció de resina, potser com a mesura adaptativa per protegir-se de les dures condicions climàtiques de les regions muntanyoses de les quals provenen. Aquest alt contingut en resina és ideal per fer haixix, que era la principal manera de consumir varietats índica a l'inici del comerç de cànnabis, i que encara segueix sent popular a bona part de l'hemisferi oriental. Durant la fase de floració, el creixement vertical i horitzontal s'alenteix o s'atura del tot, ja que les índica dirigeixen el gruix de la seva energia al desenvolupament dels seus òrgans reproductors: flors masculines (que distribueixen el pol·len) o flors femenines (que produeixen la majoria de cannabinoides i necessiten el pol·len per produir llavors).
La taxonomia tradicional també va intentar identificar les diferències entre els compostos químics produïts per les varietats índica. La literatura científica mostra que les plantes índica solen tenir un recompte de CBD més gran que les sativa, les quals acostumen a tenir nivells més alts de THC. Com que les índica produeixen quantitats més altes de CBD, els efectes que ofereixen són sovint més complets i menys psicoactius. No obstant això, molts investigadors creuen que altres factors, com la relació CBD:THC, són més importants per determinar els possibles efectes.
Així, tot i que la classificació índica/sativa és eficaç per als cultivadors, no ajuda els usuaris a preveure els efectes d'una varietat específica de marihuana. La intervenció humana ha canviat dràsticament la composició química del cànnabis. En temps de Linné i Lamarck, els efectes produïts per les plantes C. indica i C. sativa probablement es corresponien més amb les seves característiques físiques. Actualment, però, l'aspecte d'una planta no revela res sobre el tipus d'efectes que produirà.
Dins la comunitat cannàbica, les plantes índica solen caracteritzar-se pels seus efectes sedants, que solen provocar fortes sensacions corporals; mentre que es creu que les varietats sativa són més estimulants i produeixen uns efectes més mentals.
Però la raó per la qual a aquestes plantes se'ls atribueixen certs efectes i semblen diferents entre si, en realitat es deu a un llistat d’altres factors, com ara el medi ambient, les condicions de creixement, els terpens, els flavonoides i els cannabinoides. Els efectes de la marihuana es basen en els diferents perfils químics de cada varietat més que en el seu llinatge genètic. Per exemple, un conreu autòcton amb llinatge índica cultivat en un nou entorn podria produir un perfil químic únic que podria produir efectes estimulants.
A més a més, els efectes del cànnabis tenen més a veure amb la composició del sistema endocannabinoide individual de l'usuari que no pas amb el llinatge genètic de la planta. Això vol dir que les persones poden tenir diferents experiències depenent de com reacciona el seu sistema endocannabinoide a una planta de cànnabis específica. Alguns usuaris poden informar dels efectes índica d'una planta amb llinatge índica, mentre que altres poden experimentar de la mateixa planta un efecte estimulant més semblant a la sativa.
Pel que fa a l'aroma, les varietats índica tendeixen a alliberar olors d'humitat, terra i skunk, mentre que les sativa fan una olor dolça, afruitada o picant. Les índica són conegudes pels seus perfils gustatius, que poden anar des de l'almesc fins a la terra, incloent fruites fosques com ara baies i raïm. Aquesta diferència d'aroma i sabor és el resultat dels terpens, les molècules de la planta, que són cosines de cannabinoides com el THC o el CBD. Tot i que aquests compostos químics de vegades proporcionen aromes increïblement picants, el seu benefici més gran per als usuaris és en realitat la seva eficàcia mèdica.
Es creu que la funció dels terpens en l'efecte seguici és el que fa que dues varietats diferents amb la mateixa proporció de cannabinoides produeixin diversos efectes psicoactius. Aquest podria ser el motiu de les diferències d'efectes entre les varietats índica i sativa.
Tot i que els terpens no causen cap psicoactivitat, la seva capacitat per modular l'activitat dels cannabinoides podria explicar, per exemple, com dues plantes amb la mateixa concentració de CBD i THC poden produir efectes oposats. Una planta produir sensacions típicament índica (narcòtic i relaxant), mentre que l'altra produir efectes semblants a la sativa (energitzant i cerebral).
Quan diem "terpens índica", en realitat ens referim només als terpens que ajuden a crear l'experiència índica. Per tant, un terpè calmant que afavoreix la sensació de calma o somnolència es considera un terpè índica. Tot i que definitivament pots trobar varietats sativa que inclouen els següents terpens, normalment es troben en quantitats molt més grans a les varietats índica:
• Mircè: com a norma general, si el recompte de mircè de la planta és superior al 0,5%, es considera una varietat índica. Aquest terpè també es troba en els mangos, el cardamom i el llúpol. És un sedant potent, que podria explicar per què la genètica índica (que té nivells més alts de mircè) produeix efectes més calmants i incentiva del son.
• Beta-cariofil·lè: Les grans plantes índica contenen quantitats més grans d'aquest terpè especiat, que es troba en el pebre negre, el clau i l'orenga. De fet, aquest és un dels únics terpens coneguts que poden interactuar directament amb els receptors CB2 del sistema endocannabinoide (SEC). I això és sobretot el que fa que el beta-cariofil·lè sigui tan eficaç com a antiinflamatori i potenciador de l'estat d'ànim.
• Linalol: També es troba a la menta i és conegut per les seves propietats sedatives i reductores de l'estrès. Varietats com OG Kush i Northern Lights contenen grans quantitats de linalol, que ajuda a convertir la seva psicoactivitat en una experiència realment relaxant i eufòrica.
• Limonè: Ho creguis o no, algunes de les teves varietats preferides d’índica contenen grans quantitats d'aquest terpè. Les propietats estimulants del limonè fan que varietats com la White Widow tinguin efectes increïblement estimulants. Altres varietats índica amb un alt recompte de limonè inclouen Gelato 41 i Sherbet.
• Humulè: També conegut com alfa-cariofil·lè, és el terpè parcialment responsable d'aquesta olor distintiva del cànnabis. Es troba de manera destacada al llúpol, no és d'estranyar que mostri una clara aroma d'herbes de llúpol (pensa en la cervesa). Tot i que normalment es troba en quantitats més petites, hi ha varietats com Panty Punch i Cookies que en contenen una bona dosi.
El temps de creixement ràpid, l'estirament limitat i la construcció robusta de les plantes índica les fan més adequades per a aquells que busquen cultivar llavors de cànnabis a l'interior, ja que la seva poca alçada et permetrà encaixar diverses plantes en un espai reduït. Un cop passis al període de floració, es poden fer fins a tres vegades més grans i la majoria de les varietats acaben de florir dos mesos després d'apagar els llums. Quan es cultiven a l'aire lliure, també floreixen bastant ràpid i generalment acaben a mitjans o finals de setembre, de manera que són la genètica perfecta per a les regions on les pluges de finals d'estiu arriben aviat.
Una altra opció és triar el cultiu fàcil per sobre de la velocitat. En aquest cas, hauries de buscar plantes de cànnabis resistents i robustes que puguin passar per les successives etapes del seu cicle de vida amb la menor quantitat de problemes. En aquest sentit, la resistència a plagues i malalties són els principals beneficis.
Les varietats índica van evolucionar per fer front a les estacions de floració curtes i per suportar la influència negativa de les condicions meteorològiques imprevisibles. Això vol dir que les llavors amb un alt percentatge de genètica índica solen ser més fàcils de treballar, fins i tot per als cultivadors d'interior amb menys experiència.
Quan es tracta de plantes índica, la fertilització és relativament senzilla. En contrast amb les varietats de tendència sativa, les índica fortes s'alimenten molt, tot i que hi ha excepcions. Tant si ets un principiant com un cultivador més experimentat, sempre ajuda tenir plantes resistents que puguin tolerar altes dosis de nutrients.
D'altra banda, les flors de les plantes índica solen ser més compactes que les flors sativa, de manera que la humitat atrapada dins de l'estructura de les seves flors els fa més susceptibles als problemes de floridura. No obstant això, com a regla general, triar una índica fàcil i dolça com Mandarin Panties sempre és la manera més segura de cultivar.
Si busques el millor banc de llavors per comprar les teves llavors índica, podem dir amb orgull que Seedstockers té un dels catàlegs més complets del mercat. Quan al 2017 vam decidir crear el nostre propi banc de llavors, el nostre objectiu era oferir al públic en general una àmplia selecció de varietats d'alta qualitat al millor preu i cobrir les necessitats de tot tipus de cultivadors.
I ho hem aconseguit, com pots comprovar tu mateix a la nostra secció de llavors de cànnabis índica, que és el millor aparador per a aquest tipus de varietats (tant en les seves versions feminitzades com autoflorents), a Seedstockers trobaràs una gamma increïble: des de clàssics atemporals fins a les últimes genètiques que són la bogeria del mercat americà ara mateix.
Es tracta de llavors índica amb una qualitat contrastada perquè puguis tenir al teu jardí o armari de cultiu el millor d'aquest tipus de varietats. Gràcies a la difícil feina dels nostres breeders, aquestes llavors s'han estabilitzat per ajudar-te a obtenir plantes de gran rendiment, altament resistents i especialment fiables en les primeres etapes de qualsevol tipus de cultiu, ja sigui interior o exterior.
Tant si ets un cultivador novell que vol evitar tenir problemes, com si el teu nivell d'experiència et permet treure el màxim profit del teu cultiu de cànnabis, sense cap dubte la nostra selecció de llavors de cànnabis índica et captivarà totalment. Però per si no saps per on començar degut a la nostra àmplia gamma de varietats feminitzades, aquí tens alguns exemples per començar:
MANDARIN PANTIES FEM
La nostra Mandarin Panties va obtenir els seus gens de dos pesos pesats campions del món: Girl Scout Cookies i Pink Panties. Aquestes són dues superestrelles autèntiques de l'escena cannàbica, el creuament de les quals ha fet de Mandarin Panties una de les genètiques més venudes de la nostra col·lecció de llavors de cànnabis feminitzades. No tindràs cap sorpresa, ja que es tracta d'una planta fàcil de cultivar que ofereix uns bons rendiments en molt poc temps i que s'adapta fàcilment a diferents entorns sense demanar massa. I, per acabar, té unes qualitats organolèptiques complexes i intenses, amb notes marcades de terra i pastissets, juntament amb clars matisos herbacis i cítrics que s'adapten a la perfecció als seus alts nivells de THC. Aquests nivells poden arribar fins al 26% per oferir-te un efecte agradable i calmant ideal per a una llarga llista d'activitats.
BLACKBERRY GUM FEM
L'èxit del matrimoni entre Bubble Gum i Blueberry dóna lloc a una varietat que ha heretat tots els bons trets dels seus progenitors. Aquesta planta triga només 8 setmanes a florir i sense cap dubte et donarà una bona quantitat de flors aromàtiques amb un gust dolç de llaminadura semblant al xiclet, fusionat amb un toc d'espècies. Aquells als que els encanta els sabors dolços per fumar o vaporitzar notaran que Blackberry Gum és una excel·lent companya. Només assegura’t de tenir un munt de pots a mà per poder emmagatzemar aquestes meravelloses delícies... Flors compactes que et proporcionaran una relaxació física total (pel seu alt contingut en THC) i que són ideals per relaxar els teus músculs al final del dia després d'una intensa sessió esportiva.
CBD CRITICAL XXL FEM
Parlar de BCN Critical XXL, la nostra pròpia versió millorada de la icònica Critical +, és parlar d'una varietat idolatrada per molts cultivadors gracies a totes les seves excel·lents propietats. Es tracta d'una planta resistent i vigorosa, amb una capacitat de rendiment fora de la normalitat, i un aroma i sabor notables. I la seva germana rica en cannabidiol no es queda enrere, oferint l'alternativa perfecta per a aquells que no volen tenir un viatge. Atès que el seu recompte de CBD és al voltant del 10% i els seus nivells de THC no superen mai el 0,5%, aquesta planta no et donarà un brunzit psicoactiu sinó una sensació de relaxació que et farà sentir completament zen. En resum, aquesta és la varietat perfecta per combatre aquells símptomes que poden afectar el teu cos alhora que gaudiràs de tots els beneficis d'un cànnabis més sostenible i adequat per a l'ús diari.
Si optes per varietats de cicle de vida curt (de només 10-11 setmanes) que no depenen del fotoperíode per començar la floració, estem segurs que les següents llavors de cànnabis autoflorents d'inclinació índica t’agradaran:
PANTY PUNCH AUTO
Un cop més, els nostres breeders de Seedstockers han superat totes les expectatives amb aquesta autoflorent que té molt de "punch". Es tracta de Panty Punch Auto, fruit del creuament entre Pink Panties i Purple Punch Auto... Una varietat realment fàcil de cultivar que s'adapta a tot tipus d'entorns i escenaris. Si no tens gaire temps per cuidar aquesta bellesa, no t’ho tindrà en compte, i es convertirà en una planta madura per ella mateixa en només 11 setmanes de vida, amb una mida que s'adapta perfectament a qualsevol armari de cultiu. Quan es cultiva a l'aire lliure, especialment durant els càlids mesos d'estiu, i quan els déus del clima estan de bon humor, aquesta varietat es fa realment gran, oferint flors súper afruitades amb clars tocs d'herbes i espècies. Tots aquests aromes es combinen per produir una barreja deliciosa que és increïblement agradable per fumar o vaporitzar.
STICKY FINGERS AUTO
Els nostres breeders de Seedstockers han creat el nostre propi Sticky Monkey, descendent de Gorilla Glue #4 amb la genètica del fenomen Thin Mint de la coneguda Girl Scout Cookies . Tot això dona com a resultat una varietat que pot fer feliç a qualsevol, no només pel seu sabor dolç, sinó també pel seu fàcil cultiu i els seus rendiments XL. Les seves flors blanques gebrades i carregades de resina són ideals per fer olis, ceres, comestibles i qualsevol altra cosa que es pugui pensar amb cànnabis d'alta qualitat. Quan comences a fumar Sticky Finger Auto, pots imaginar-te davant del taulell de la fleca: la seva dolça aroma fa olor de pastissos i galetes acabades de fer, i el seu gust ho complementa perfectament. Els matisos són frescos, amb un toc de menta i espècies, i amb un gust de pi acabat de serrar. I amb els seus valors de THC just per sobre del 20%, aquesta varietat serà suau... no et farà tenir un viatge, simplement relaxar-te completament.
CANDY DAWG AUTO
Hem aconseguit adaptar una de les genètiques estrella del nostre catàleg a tots aquells productors amb ganes d'obtenir grans rendiments però que no volen esperar massa. Per aconseguir-ho, hem creuat la genètica original de Candy Dawg (Candy Kush x Chem Dawg x OG Kush) amb una varietat de ruderalis realment especial. Això ha donat lloc a una híbrida de predominança índica capaç de passar de llavor a planta madura en només 70 dies de floració. Un cop completat el creuament, es van seleccionar els exemplars amb els nivells més alts de THC, alhora que s'assegurava de conservar el seu sabor Kushy diferent i dens amb matisos de cafè i dièsel. És precisament gràcies al seu llinatge Kush que aquesta planta no és massa exigent pel que fa a cultiu i nutrició, per la qual cosa és molt adequada per els cultivadors novells. També és una gran opció per a terrasses i balcons, ja que pot produir un rendiment generós de màxima qualitat amb un mínim de 5-6 hores de llum solar directa. Així que, a què esperes per tenir aquesta joia a les teves mans?
Now available in the USA 
